La nova temporada d’À punt ha començat plena de sorpreses. I desgraciadament, moltes d’elles negatives.
Per exemple, en moltes categories l’empresa ha imposat uns horaris sense cap tipus de consens amb els representants dels treballadors. Torns partits, obligades prolongacions d’horaris, canvis de torns sense explicacions...Tot un desficaci que se suma al rebuig del conveni, l’anul·lació del pla d’igualtat, el no abonament de les hores extres...
À punt continua tensant la corda ampliant programació d’informatius sense tindre mitjans suficients per portar-la a terme. La direcció és totalment conscient que eixa nova graella de programes (a la què s’ha sumat “A la Ventura” tots els dies abans de l’informatiu) és totalment impossible de realitzar-se complint la legalitat només amb la plantilla actual. Segurament per això, han tractat de no seure a negociar amb els sindicats, mentre no siguera imposant unilateralment els horaris . Tot i això, el Comité d’empresa ha arrancat el compromís de que la rotació de torns es faça cada 3 mesos i no cada 6 com pretenia la proposta de la direcció. I és només per esta xicoteta cessió (obligada) que des de l’empresa s’ha intentat transmetre a la plantilla que els horaris havien estats acceptats pels sindicats. I això és fals. Una falsedat que cou sobre ferida oberta.
Què haurem fet els i les treballadores d’À punt per merèixer açò? Des del sindicats volem recordar a la plantilla que no som uns privilegiats. Som treballadors de la Generalitat, com qualsevol altre. Com un mestre d’escola, una oncòloga d’hospital o un bidell de les Corts. No som menys. Mereixem respecte. I ho mereixem a més a més per ser grans professionals. Per haver recuperat els mitjans públics en temps rècord, per mostrar la pitjor cara de la pandèmia sense deixar d’emetre ni un minut, per cobrir 5 eleccions i totes festes populars, per banyar-nos en les inundacions i passar fred en les onades de neu, per defendre els costums, la llengua, les tradicions, per intentar que els valencians tornen a estar orgullosos de ser-ho. Mereixem respecte. I ens ho estan negant. I no entenem per què. Què haurem fet els i les treballadores d’À punt per merèixer açò?
Nova temporada, pitjors condicions. I encara així, continuarem informant.
Encara que tota paciència arriba un moment en que s’acaba.
